-cementiri alternatiu
Gos

Vaig canviar l’udol i l’embosca
per un tarannà dòcil, indolent;
vaig abdicar d’un cor de llop salvatge
per jeure al bol de la seguretat.
En recompensa, sé que em vau estimar.
Jo encara us lleparia
les mans, els peus, la cara,
el furor vertebral del vostre cos.
No vull que passeu pena en recordar-me,
però no us avergonyiu si de vegades
ploreu pels qui no hi són.
Quin gran luxe és ser feble quan s’ha nascut potent,
aprendre a renunciar, a rebaixar l’esperit,
a triomfar deixant que el domador somrigui!
La derrota sovint és la victòria.
Deixa’t guanyar:
els llops ho passen magre.

—————————–

-cementerio alternativo-
Perro

El aullido cambié y la emboscada
por un talante dócil, indolente;
de un corazón de lobo, abdiqué
por yacer junto al cuenco del asilo.
En recompensa, sé que me quisistéis.
Aún os lamería
manos, y pies, y cara,
y el furor vertebral de vuestro cuerpo.
No quiero que sufráis al recordarme,
mas no os avergoncéis si alguna vez
lloráis por quien no está.
Qué gran lujo es ser débil tras nacer poderoso,
aprender a abdicar, a atenuar el espíritu,
¡a triunfar dejando que el domador sonría!
A veces la derrota es la victoria.
Déjate ganar:
los lobos pasan hambre.

Eduard Sanahuja
(Versión de Pedro Casas Serra)